Josep Sales i Coderch (Barcelona 1954-Vallclara, 1994) va ser
un trobador modern. Cançonaire i pintor autodidacte, va viure una vida
convulsa i fecunda. A la seua mort (la sida se’l va endur) va deixar un
quadern de cançons: 50 cançons d’amor i droga com a testament
artístic. Massa estigmes per a una sola vida: la presó, els opiacis,
els amors il·lícits. Una persona marcada històricament
pel franquisme i la revolta, estèticament per Rimbaud, Pasolini, Keith
Richards o William Burroughs i anímicament per una sèrie d’amors
malaventurats i alguna amistat ferma.
Em sembla que no exagero, i els que el van conèixer ho sabran corroborar,
si dic que el Pepe (el nom, segons ell, venia de P.P., pare putatiu, epítets
de Sant Josep, com li agradava d'explicar-nos) estava dotat d'una energia especial
i fora de l'ordinari. Aquesta energia la va aplicar sobretot a viure la vida
amb intensitat, fins i tot quan la malaltia començava a fer estralls
en el seu cos. Una energia vital que va tenir sovint com a divisa el principi
del plaer. El Pepe tenia un sentit molt agut del plaer, en la música,
en el sexe (que considerava, com Buñuel, més una esclavitud que
un objecte de culte), en la intel·ligència del món, en
les drogues, en la conversa amb els amics, en el pintar, en la contemplació
de pintura, i, naturalment, en la creació de cançons.
Aquestes lletres de cançó són una part important de l'univers
personal que el Pepe es va crear, i que va crear per a nosaltres. En elles hi
trobem biografia, imatgeria, pensament... El seu art arriba. Arriba perquè
hi ha sentiments extrems: la ràbia per tantes injustícies, l’alegria
– amb tot el nihilisme que es vulgui – de disfrutar els dons del
món, la por de les tenebres, la malenconia i el tedi del viure... i una
ironia que mai no és tova, sinó punyent. La droga li era lenitiu,
però també font de sofriment, i ja sabem que no hi ha cap aïllant
comparable al sofriment. La seva imatge a Vallclara, a casa del seu germà
Juli, al llit de mort, com una figura del Greco, elegantíssim fins el
final, amb la dignitat dels grans, és inesborrable per a mi. Li faltava
un mes per arribar als quaranta. Forever young.
Víctor Obiols
(extret del pròleg del llibre inèdit de Josep Sales 50 cançons
d’amor i droga i de l’article “Víctor Obiols tria Josep
Sales” de la revista Caràcters, núm. 24 Universitat de València)
Albert Pla (Sabadell, 1966)
1988 octubre. Guanyador Mejor Intérprete y Canción de la IV Muestra
de
Canción de Autor en Jaén.
1989 octubre. 1er disc Ho sento molt P.D.I.
1990 març. Rodatge Videoclip La Platja/ Recital al Palau de la Música
Catalana
1990 maig. Rodatge videoclip La nana del l’Antonio que representa a TVE
en elFestival de Televisiones Regionales en Linz (Àustria)
1990 novembre. 2on disc Aquí s’acaba el que es donava.
1990 desembre. Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya.
1992 gener. Es converteix en músic de BMG ARIOLA.
1992 agost. Rodatge videoclip El bar de la esquina.
1992 setembre. 3er disc No solo de rumba vive el hombre BMG ARIOLA.
1992 desembre. Premi ICARO Diario 16 Nuevos Intérpretes. Disco Nacional
1992 Rock de Lux.
1993 gener. Inclusió de dues cançons en la BSO de Mi hermano del
Alma de
Mariano Barroso.
1995 octubre. Inclusió de la cançó El día de la
bestia amb Extremo-duro en la
BSO de la citada pel·lícula. Director Àlex de la Iglesia.
1995 setembre. 4rt disc Supone Fonollosa BMG ARIOLA.
1996 gener. Estrena de l’obra de treatre Caracuero amb 150 representacions.
1997 maig. Estrena de Airbag amb la presència d’Albert Pla i la
inclusió de la
cançó Soy Rebelde. Actualment amb prop de 1.000 milions de pessetes
recaptats i més d’1,5 milions d’espectadors.
1997 setembre. Inclusió de la cançó Sufre como yo en la
BSO de Carne Trémula. Director Pedro Almodóvar/Rodatge del curt
Eureka de Salvador Perpigná/ Rodatge de la pel·lícula Los
que aman d’Isabel Coixet.
1997 setembre. 5é disc Veintegenarios en Alburquerque BMG ARIOLA.
2002 abril. 6é disc ¿Anem al llit? BMG ARIOLA.
Cançons d’amor i droga www.teatrelliure.com