Fitxa técnica i artística

Música
Albert Pla
Direcció escènica
Àlex Rigola
Espai escènic i il·luminació
CUBE
Vestuari
M. Rafa Serra
Vídeo
David Sáenz de Buruaga
Disseny de so
Miquel Ruano
Intèrprets
Judit Farrés
Albert Pla
Coproducció
Pedro Páramo i Teatre Lliure


Josep Sales i Coderch (Barcelona 1954-Vallclara, 1994) va ser un trobador modern. Cançonaire i pintor autodidacte, va viure una vida convulsa i fecunda. A la seua mort (la sida se’l va endur) va deixar un quadern de cançons: 50 cançons d’amor i droga com a testament artístic. Massa estigmes per a una sola vida: la presó, els opiacis, els amors il·lícits. Una persona marcada històricament pel franquisme i la revolta, estèticament per Rimbaud, Pasolini, Keith Richards o William Burroughs i anímicament per una sèrie d’amors malaventurats i alguna amistat ferma.

Em sembla que no exagero, i els que el van conèixer ho sabran corroborar, si dic que el Pepe (el nom, segons ell, venia de P.P., pare putatiu, epítets de Sant Josep, com li agradava d'explicar-nos) estava dotat d'una energia especial i fora de l'ordinari. Aquesta energia la va aplicar sobretot a viure la vida amb intensitat, fins i tot quan la malaltia començava a fer estralls en el seu cos. Una energia vital que va tenir sovint com a divisa el principi del plaer. El Pepe tenia un sentit molt agut del plaer, en la música, en el sexe (que considerava, com Buñuel, més una esclavitud que un objecte de culte), en la intel·ligència del món, en les drogues, en la conversa amb els amics, en el pintar, en la contemplació de pintura, i, naturalment, en la creació de cançons.


Aquestes lletres de cançó són una part important de l'univers personal que el Pepe es va crear, i que va crear per a nosaltres. En elles hi trobem biografia, imatgeria, pensament... El seu art arriba. Arriba perquè hi ha sentiments extrems: la ràbia per tantes injustícies, l’alegria – amb tot el nihilisme que es vulgui – de disfrutar els dons del món, la por de les tenebres, la malenconia i el tedi del viure... i una ironia que mai no és tova, sinó punyent. La droga li era lenitiu, però també font de sofriment, i ja sabem que no hi ha cap aïllant comparable al sofriment. La seva imatge a Vallclara, a casa del seu germà Juli, al llit de mort, com una figura del Greco, elegantíssim fins el final, amb la dignitat dels grans, és inesborrable per a mi. Li faltava un mes per arribar als quaranta. Forever young.
Víctor Obiols
(extret del pròleg del llibre inèdit de Josep Sales 50 cançons d’amor i droga i de l’article “Víctor Obiols tria Josep Sales” de la revista Caràcters, núm. 24 Universitat de València)

Albert Pla (Sabadell, 1966)

1988 octubre. Guanyador Mejor Intérprete y Canción de la IV Muestra de
Canción de Autor en Jaén.
1989 octubre. 1er disc Ho sento molt P.D.I.
1990 març. Rodatge Videoclip La Platja/ Recital al Palau de la Música Catalana
1990 maig. Rodatge videoclip La nana del l’Antonio que representa a TVE en elFestival de Televisiones Regionales en Linz (Àustria)
1990 novembre. 2on disc Aquí s’acaba el que es donava.
1990 desembre. Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya.
1992 gener. Es converteix en músic de BMG ARIOLA.
1992 agost. Rodatge videoclip El bar de la esquina.
1992 setembre. 3er disc No solo de rumba vive el hombre BMG ARIOLA.
1992 desembre. Premi ICARO Diario 16 Nuevos Intérpretes. Disco Nacional 1992 Rock de Lux.
1993 gener. Inclusió de dues cançons en la BSO de Mi hermano del Alma de
Mariano Barroso.
1995 octubre. Inclusió de la cançó El día de la bestia amb Extremo-duro en la
BSO de la citada pel·lícula. Director Àlex de la Iglesia.
1995 setembre. 4rt disc Supone Fonollosa BMG ARIOLA.
1996 gener. Estrena de l’obra de treatre Caracuero amb 150 representacions.
1997 maig. Estrena de Airbag amb la presència d’Albert Pla i la inclusió de la
cançó Soy Rebelde. Actualment amb prop de 1.000 milions de pessetes recaptats i més d’1,5 milions d’espectadors.
1997 setembre. Inclusió de la cançó Sufre como yo en la BSO de Carne Trémula. Director Pedro Almodóvar/Rodatge del curt Eureka de Salvador Perpigná/ Rodatge de la pel·lícula Los que aman d’Isabel Coixet.
1997 setembre. 5é disc Veintegenarios en Alburquerque BMG ARIOLA.
2002 abril. 6é disc ¿Anem al llit? BMG ARIOLA.
Cançons d’amor i droga www.teatrelliure.com

Judit Farrés (Igualada, 1974)

2002-2003 Cancionero de Palacio. Direcció, Alex Rigola. Festival Perelada. Medina del Campo.
2001-2002 Somni d’una nit d’estiu de W.Shakespeare. Companyia Parracs.
Direcció, Àngel Llacer. Teatre Borras, Teatre Principal.
Arran del camí d’Anton Tchejov. Direcció: Joan Castells. Teatre Nacional.
2000-2001 Titus Andrónic de W. Shakespeare. Kronos teatre. Direcció, Àlex
Rigola. Festival Grec’2000 de Barcelona. Teatre Lliure.
I la llum no es veu pels carrers de Basquiat. Lanonima Imperial. Direcció, XavierAlbertí. Coreografia, Bebeto Cidra. Teatre, L’espai.
Història d’un soldat de Igor Stravinsky. Direcció, Luca Valentino. Festival
Internacional de Titelles de bcn.
2000-1999 Fashion Feeling Music. Companyia Teatre Lliure. Direcció, Josep MariaMestres. Teatre Lliure.Els al·lucinants viatges d’en Pierrot d’Apel·les Mestres. Direcció, Pep Antón Gómez.Teatre Romea.
Faustí o el retorn del Malic de Toni Rumbau. Direcció, Clara del Ruste. Teatre Malic.
1999-1998 Els pastorets de Toni Rumbau. La Fanfarra. Direcció, Mariona Masgrau.
Teatre Poliorama.
L’Odissea d’Homer. Teatre Nu. Direcció, Lluís Graells. Teatre Regina.
DJ min. (dj); Bar l’Aurora (bcn); Discoteca Porland (torelló); Forlí (italia).Local
abaix (bcn). Sésamo (bcn); Müller (bcn); Botiga idees (vic); Abissínia de Xavier
Maristany; Taller de músics (bcn).
2003 El cor de la ciutat (TV·3)