La bona persona de Sezuan
de Bertolt Brecht
Música: Paul Dessau
Direcció: Konrad Zschiedrich
Pilar Almeria Xin/ Puta vella
Resu Belmonte Xen Te/ Xui Ta
Magda Casanova SenyoraLang/ Dona
Josep M. Casany Wang/ Home
Rafael Contreras Tercer déu/ Home sense feina
Enric Garcia Iaio/ Vell estorer/ Senyor que passa
Paco Gisbert Policia/Coix/Client/ Bonze
Iolanda Muñoz Cunyada
Joan Peris Primer déu/ Xu Fu
Isabel Requena Mi Tzu, la propietària/ Vella
estorera/Cambrera
Pep Ricart Segon déu/ Fuster Lin To
Ximo Solano Iang Sun/ Nebot
Víctor Romero xiquet
José Ricardo Saiz xiquet
Traducció: Feliu Formosa
Versió: Pilar Almeria, Joan Peris i Konrad Zschiedrich.
Versió de la cançó dels deus: Heike Van
Lewik Brozio
Espai escènic: Konrad Zschiedrich
Disseny vestuari: Enric Garcia
Disseny il.luminació: Mario Luque
Escenografia: Juan del Busto i Nieves Monterde
Disseny gràfic: Sandra Figuerola i Marisa Gallen
Fotografia: Santi Carreguí
Ajudant de direcció: Pilar Tavora
Realització escenografia: Odeón Decorats.
Realització vestuari: Enric Garcia, Amalia Pallàs
i Cristina Perpiñá.
Musica gravada pel Grup Instrumental de València:
José MĒ Sáez, flauta;José Cerveró, clarinet; Vicent
Campos, trompeta;
Manuel Gasent, percusió;Carlos Apellàniz, piano i celesta.
Coordinació del grup, Vicent Ros
Director: Joan Cerveró
Estudi de gravació: Tabalet
Cap tècnic: Mario Luque
Regidora: Iolanda Muñoz
Maquinista: Cristina Casany
Assistent il.luminació: Edu Bolinches
Cap de sala: Rosa Del Toro
Premsa i comunicació: Empar Lagunas
Administració: Victoria Ferrer, Ismael Garcia
Producció executiva: Maria Diaz
Gerència: Marylène Albentosa
Producció: Companyia Teatre Micalet :Pilar Almeria,
Joan Peris i Ximo Solano.
Les millors comèdies juguen amb l’horror. Ací en tenim una.
El Sezuan de Brecht no existeix en la realitat, sinó que és un lloc
fictici on es troben els mals socials. L’únic valor són els
diners, la mentida, l’estafa, l’enveja, l’avidesa ho domina
tot; cadascú mira per ell mateix, a ningú l’importa l’altre.
Els poderosos no es preocupen gens per la població, només mantenen,
amb prou feines, el funcionament de l’ordre.
La bona consciència es compra amb donatius.
No és realitat, és comèdia.
Konrad_Zschiedrich