Carles Santos - Web de Carles Santos

Carles Santos( Vinaròs, 1940) pot ser considerat com un artista integral que parteix d’una llarga carrera com a pianista, abastant més tard moltes altres desciplines musicals com la direcció i la composició. La suma d’aquestes facetes, unida a l’experiència i la reflexió acumulada a d’altres àmbits artístics com el cinema o el teatre, cristalitzen els seus múltiples treballs escènics, musicals i plàstics que li han valgut el reconeiximent internacional per l’originalitat de les seves propostes i el rigor de la seva realització.

La seva trajectòria s’inicia al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, aconsseguint premis extrordinaris que el duran psteriorment a completar els seus estudis a Paris, on reb esenyaments del mestres Casadesus, MagdaTagliaferro, Margaret Long i posteriorment de Harry Daytmer a Suïssa.
La seva carrera com a pianista professional s’inicia el 1961 oferint un repertori que abastava obres de Bartok, Schoenberg i Webern. A aqueixa mateixa è`poca composa i interpreta la part musical de Concert Irregular de Joan Brossa-estrenat a saint Paul de Vence, Barcelona i Nova York per conmemorar el 75é aniversari del naiximent de Joan Miró-una creació de Joan Brossa per encàrrec de la Fundació Maeght.

En 1968, becat per la Fundació March, es trasllada als Estats Units, on treballa amb nombroses personalitas de la vanguàrdia musical i coneix a John Cage.
Parale.lament la seva passió pel cinema el condueix a col.laborar amb cineastes com Pere Portabella, jordi Cadena, Gonzalo Herralde o Carles Durán. La seva filmografia com a realitzador s’inicia el 1967 amb el curtmetratge L’Àpat i es perllonga com a realitzador, coguionista i compositor de la música fins els anys noranta, comptant amb una àmplia filmografia entre curtmetratges i documentals
La seva discografia més coneguda s’inicia el 1981 amb l’edició a Nova York del disc Voice Tracks. A aquesta producció discogràfica s’hi afegeixen composicions per a diferents formacions orquestrals, de banda o corals que culminen amb la seva cantata L’adeu de Lucrècia Borja (2000), que es convertià posteriorment en una òpera.

Carles Santos sempre ha mantés una gran preocupació per la comunicació amb el públic i com treure’l de l’avorriment que provoca certa vanguàrdia musical , per enfrontar-se a ell cara a cara; preocupació que junt amb l’apassionada expressió de les seves idees, és una constant en tota la seva carrera artística.

PREMIS I RECONEIXIMENTS

La seva carrera es troba cuallada de premis i beques:
Deutscher Akademiscu de Berlín, 1986
Premi ciutat de Barcelona de la Proyecció Internacional, 1996
Creu Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, 1999
FAD, 1998
Premi Nacional de Composició de la generalitat de Catalunya, 1999
Premi Max 2000 a la banda sonora
Premi dela crítica de Barcelona per Ricardo i Elena com a millor espectàcle musical
Premi Max 2001 a la millor composició i direcció musical