La mare sempre em deia: No
De Charlotte Keatley

Direcció: Lurdes Barba

Repartiment
Anna Güell, Fina Rius, Mercè Anglès, Sílvia Escuder, Judit Lucchetti

Sinopsi
Quatre nenes es troben en un espai irreal per compartir secrets, per crear el seu món propi.
Quatre dones ens mostren retalls de les seves vides, que es van obrint pas a través del temps; retalls dels seus errors, dels seus somnis; i van teixint els seus destins fins el cercle es tanqui i tot comenci de nou.
Quatre actrius viatgen d’escena en escena passajant els records, vivències i sensacions d’aquestes dones, aterren de sobte en l’esperit de la nena que van ser en un altre temps.
Tot això es troba a La mare sempre em deia: No, una peça teatral de Charlotte Keatley plena d’encant i sensibilitat.

Obra en tres actes
Durada: 1h 45minuts
Traducció: Francesca Bartrina i Jordi Sala
Escenografia i vestuari Fiona Capdevila
Il.luminació Jaume Ortiz
So José Antonio Gutiérrez
Ajudant de direcció Pat Aguiló
Perruqueria i maquillatge Mercè Sabatés i Manel Batet.
Realització de vestuari Rosa Barba
Realització d’escenografia Susanna Fernández
Coproducció amb el Festival Grec de Barcelona

la traductora diu...
Francesca Bartrina
Charlotte Keatley diu que, d’una obra de teatre, només en recordem imatges. La mare sempre en deia: No és una obra que en suggereix moltes, d’imatges: imatges que se’n van i tornen, imatges quotidianes, simbòliques, oníriques, realistes.
L’obra parla de com la relació que tenim amb la nostra mare influeix en allò que som. De les tries que fem per fugir de la nostra història i de la nostra dificultat per canviar-la. Les quatre protagonistes de l’obra esperen amb ansietat que les seves mares els diguin que aproven la seva vida, que no tenen l’obligació de fer allò que elles no van poder fer.
La mare sempre em deia: No és una obra autèntica, una obra sobre la veritat oculta que anem teixint cada dia en les nostres relacions íntimes: una veritat plena de subtilitats, de gelosia i d’incomprensió; però també de solidaritat, d’amor i d’esperança.